2019. Què tenim entre mans.

Pere Losantos

Bon any!! Encetem aquest 2019 amb molta feina per davant, mirant de trobar un sentit a tot això que fem més enllà de les modes i el hype de canvi organitzacional. Us expliquem el que tenim entre mans per transparència, per obligar-nos a focalitzar i per poder mirar enrere i avaluar la feina feta d’aquí a 6 i a 12 mesos. Com és habitual ho fem sobre els tres processos clau del nostre pla estratègic líquid.

Advertisements

Aprenentatges de l’Escola de Tardor 2018-19

Pere Losantos

Ja hem acabat!! Han estat quatre dies intensos d’aprenentatges i emocions, que volem compartir amb vosaltres, així com les principals conclusions per millorar el curs vinent. Ha estat una edició farcida de novetats que han suposat un repte pels participants i l’organització. Volem agrair a tothom la paciència que heu tingut, i a l’EPSEM i l’ETSEIB -les dues escoles que ens han acollit- la seva predisposició i amabilitat. Recollim aquí les novetats i també els aprenentatges per la propera edició.

Les novetats

La primera. Tejeredes i WeQuestion, que fins ara ens havien acompanyat, no impartien tallers. No és que no volguessin, sinó que nosaltres volíem aprendre a volar sols per un cop. Seguim treballant amb l’Esther, en Cristian, la Itziar, en Marc i l’Estel en altres històries. Ens ha tocat preparar les quatre edicions quan fins ens deixàvem portar a dues i tot era més còmode. En tot cas, us hem trobat a faltar com a persones i com a professionals.

La segona. Enguany combinàvem equips que s’havien inscrit per planificar un projecte Nexus24 -la versió clàssica de l’Escola de Tardor- amb persones que no tenien projecte i que només volien formar-se en competències de Treball en Equips Col·laboratius (TEC). Això ha fet que l’Escola de Tardor s’hagi centrat més en les eines i metodologies que en la cohesió dels equips i els projectes. 

La tercera. Hem volgut fer una Escola de Tardor inclusiva, i hem convidat a una persona cega del PAS de la UPC a fer tot el camí amb nosaltres. No ha estat fàcil, però crec que amb bona voluntat hem aconseguit aprendre tots plegats sobre la realitat de la inclusió en la formació. 

Els aprenentatges

1. Tot i que pujar a Manresa és un esforç, la major part de participants ho han valorat bé. Conèixer un campus en què la major part no havien posat mai el peu i l’extraordinari museu Masachs va ser tot un encert. L’any vinent un altre campus farà d’amfitrió, i ja en van quatre. 
2. La sessió de les persones i els rols que fins ara ens havia fet Tejeredes va anar prou bé amb la col·laboració de la Maria Álvarez. Teníem menys temps perquè havíem de configurar els equips, però l’activitat dels rols sempre funciona bé i ajuda a les persones a conèixer-se una mica més. La sessió de Prototipat i Design Thinking que fins ara feia We Question Our Project també passa amb nota, gràcies a en Joan Giralt que durant aquest temps s’ha format i s’ha convertit en un especialista del tema. 
3. La combinació de persones amb equips i sense equips va ser potser el punt més difícil de tots, també perquè algunes persones no han vingut amb prou constància i això ha fet que els projectes es fessin i desfessin com una sardana. Però un cop trobat el ritme i assumint que l’objectiu era treballar les eines i no tant els projectes i equips, podem estar satisfets del resultat.
4. La inclusió: ara sabem que podem dir paraules com “no ho veig” o “ho veieu?”. També com acompanyar una persona cega. I com ens sentim quan ens exclouen de les activitats. Tot això i més ho hem après durant quatre dies. La Mari venia a aprendre, però crec que hem acabat aprenent molt més nosaltres d’ella que no a l’inrevés, així que -i em penso que puc parlar en nom de tots els participants- no podem fer més que donar-li les gràcies a la Mari.
5. Enguany no han vingut les persones que faciliten els projectes ni els padrins/es tret de la Carme Fenoll perquè els equips no han treballat la cohesió com altres anys. Afegit a això, algunes persones que formen part dels projectes no han vingut perquè ja havien fet la formació abans, i d’altres no han pogut venir perquè els recursos justegen. Serà a partir del gener on el facilitador/a de cada equip contactarà als membres per tirar endavant els projectes durant 30h amb els tres sprints i corresponents demos fins el mes d’abril.
6. Aquest any hem comptat amb un equip de l’Administració Oberta de Catalunya (AOC), la Carme, La Judith i en Jordi, que ens han explicat la seva feina, han compartit amb nosaltres els aprenentatges i ens han fet gaudir integrant-se perfectament i aportant una visió d’una organització amb problemes similars i solucions diferents. L’any vinent convidarem una altra institució. S’accepten demandes. 

I fins aquí el que havíem de dir sobre l’edició del curs 2018-19 de l’Escola de Tardor. Com sempre, en obert tot el material i les imatges. Gràcies de nou al Joan Giralt -el nou fitxatge-, la Maria Álvarez, l’Àlex Muntada, la Mari Cruz Garcia, i en Didac Ferrer per facilitar les sessions. Amb algunes persones ens veurem al gener, i a la resta gràcies per participar, per la paciència i per les ganes de col·laborar i deixar-se portar per l’infant que encara duem a dins durant aquests quatre dies. 

El més bonic de la meva feina.

Pere Losantos

La imatge que encapçala aquesta entrada és de juny del 2014. Fèiem una prova d’usuari del primer esbós del programa Nexus24 amb l’Esther, l’Eulàlia i la Mercè. Havíem començat uns mesos abans, i treballàvem un dia a la setmana al zulo a sobre del Santander, Campus Nord. Aviat en farà 5 anys de tot això. De tant en tant convé mirar enrere per saber on som, què tenim, on volíem i on voldríem anar.

Aquest és el nostre logo. A l’esquerra, l’estrella del manifest amb els vuit valors que vam definir entre moltes persones. A la dreta Comunitats Col·laboratives i a sota nexus24. La realitat és que fins ara hem fet servir molt més la frase “L’any 2024 treballar en equips col·laboratius serà normal a la UPC” que no pas la de comunitats. Potser perquè no en teníem, potser perquè com diu en Serrat érem joves i no en sabíem més. 

Però, us he explicat mai el conte del peix que no li posa nom a l’aigua fins que surt fora i se n’adona que hi ha una altra cosa diferent? Doncs això ens està passant una mica a nosaltres, i és que sovint quan formes part d’un tot no penses que aquest tot és en realitat una peça de quelcom més gran.  Ni tan sols ets capaç d’imaginar-t’ho, com els personatges de Flatland.

Aquesta setmana hem fet dos bolos que m’han fet caure del cavall. El primer, amb l’equip impulsor del Servei de Personal per definir el nostre propòsit compartit, fer i estar millor a la feina. El segon, la 3a Jornada UPC Recircula a l’EEBE on ens vam trobar gran part de les persones entestades a deixar un món més sostenible als que van darrera nostre. I no són aquestes dues activitats -ja madures i rodades- part de dues comunitats col·laboratives como la copa de un pino? 

Nexus24UPC som una comunitat de persones de la UPC que el 2014 vam decidir que volíem treballar de manera diferent, i en 5 anys hem desplegat un model de gestió de la innovació i d’aprenentatge trencador (pel que és l’administració pública, esclar, no és per tirar coets tampoc).  Mirem de treballar àgil, en equips de projectes que es fan i desfan, dissenyem serveis incloent a l’usuari, fem ús intensiu d’eines digitals col·laboratives, tenim mètriques i en fem recerca; i per sobre de tot som persones que aprenem mentre treballem, co-creem, ens ajudem i confiem les unes en les altres. Dues-centes persones a tot estirar que amb més o menys intensitat i discrecionalitat, una mica de facilitació i amb el recolzament “des de dalt” ens mantenim actius. Volíem treballar millor, i volíem estar millor a la feina, i avui sabem que és possible perquè ho estem fent. 

UPCsostenible va néixer abans que Nexus24, de fet amb un prototip que ens va ajudar a concebre l’altra comunitat, els Plans d’Estalvi Energètic. Equips de persones per tots els campus, sobre tot PAS, van aconseguir estalvis del 30% en el consum energètic a cost gairebé zero, només amb un propòsit compartit com a motor, recolzament “des de dalt” i una mica de facilitació. Avui tenim a la UPC un pla estratègic de sostenibilitat, som pioners en la separació de residus, en la mètrica del consum energètic, en la compra responsable, estem a punt de generar la nostra energia de manera legal… i tot això tenint sempre en compte a l’estudiantat que participa i aprèn amb els projectes. Dieu-nos il·lusos i il·luses, sí, però creiem i compartim que un altre món és possible, i necessari, i que no pot esperar. I és aquest propòsit compartit el que permet organitzar coses com aquesta amb recursos minsos quan ningú no t’ho demana:

Aquestes dues comunitats i les que s’estan gestant en silenci no tenen encara nom definit, ni processos gaire estables, ni pressupost, ni caps, ni persones a una Relació de Llocs de Treball, ni per desgràcia massa reconeixement per qui hi participa, tot i que hi estem treballant. És un format d’organització líquida que diria en Bauman, en què és fàcil perdre’t o encallar-te si vols treballar com sempre. I és que de ben petits ens han ensenyat a encotillar per controlar, a trossejar els processos, a posar indicadors, a etiquetar, sintagma y predicado, a buscar la linealitat i el resultat tangible. I les nostres comunitats parlen de complexitat, de noms difusos, de models inestables en beta permanent, de projectes efímers, d’emocions, empatia, persones, eficàcia, i amor, la paraula proscrita.

I això, tot i que no apareix a la nòmina ni als estatuts de la meva universitat, és el més bonic de la meva feina. Gràcies Maria, Àlex, Didac, Martí, Ginevra, Carla, Cristian, Esther, Mireies, Itziar, Marc, i tants altres per fer-ho possible. Fem 5 anys i encara hi som, celebrem-ho!

Google Draif? Menos lobos, caperucita.

Pere Losantos

Em dic Antònia Garrido, tinc 53 anys i de ben joveneta ja vaig patir la introducció del Windows a la UPC. M’he apuntat al Nexus24 amb el projecte “Més enllà dels 50” per fer alguna cosa diferent a la feina i aprendre coses noves, i em diuen que per treballar més col·laboratiu m’he de fer un compte Google. Jo amb el whatsapp ja en faig, i per la feina no l’acabo de veure, massa simple. A més, a la meva edat la tecnologia no m’inspira gens de confiança, més aviat em fa por, però m’han assegurat que si m’apunto a la píndola TICxTEC no em deixaran sola i que valdrà la pena. Si més no entendré què fan els meus nebots tot el dia a l’ordinador amb una cosa que en diuen draif o quelcom semblant. M’apunto a la píndola que és tota online, quin misteri…

Menos palancas del cambio y más ecosistemas fértiles…

Didac Ferrer

Hace unos días me invitaron a una mesa redonda sobre la gestión de los recursos humanos en la administración y sus retos de futuro. Fue una conversación muy interesante. Hablábamos de las bases de una estructura organizativa más eficiente, y de cómo cambiar las administraciones públicas que tenemos hoy. 

Ja tenim propostes per l’Escola Nexus24 edició 2018. Apunta-t’hi!

Pere Losantos

Van arribant amb comptagotes les primeres idees de projecte per la fase de CRIDA de l’EscolaNexus24 que tanca el dia 21 d’octubre. Poc a poc van apareixent a la plataforma impulsa.upc.edu perquè us pugueu implicar, però per avançar feina i que aneu pensant us les deixem per escrit. Si alguna és del vostre interès i no podeu esperar, o voleu ajudar a impulsar-les per anar més ràpid, no dubteu a contactar-nos a nexus.24@upc.edu. 

Vols aprendre a treballar en equips col·laboratius? Ara ho tens més fàcil!!!

Pere Losantos

Una de les eines de què disposa la comunitat UPC -especialment el PAS- per ser més competents en el Treball en Equips Col·laboratius (TEC) és l’Escola Nexus24, un itinerari d’aprenentatge de 20h+30h que arriba aquest novembre a la seva 5a edició. Volem explicar-vos els continguts que hem programat i les novetats més importants introduïdes a partir dels suggeriments de les més de 150 persones que ja l’han cursat.

El cas de la UASRL: aportant eines a un procés d’innovació ja existent

Pere Losantos

Algunes unitats de la UPC ja fa temps que treballen la innovació mitjançant projectes de base anual, amb un equip impulsor que rep diferents noms. Des del Gabinet d’Innovació i Comunitat  -GIC, la unitat que entre d’altres coses impulsa el treball col·laboratiu a la UPC- creiem que aquest model és molt adient per afavorir la innovació a les unitats però que sovint manca d’eines pròpies de la cultura col·laborativa que nosaltres treballem des del 2014.

Resum de la Fira Nexus24 2018

Pere Losantos

Cada any organitzem la Fira Nexus24 una trobada de persones que a la UPC promovem el treball col·laboratiu com a eina de millora de processos i enriquiment de persones. És una trobada informal, oberta a tothom que vol aprendre, un matí alegre i desacomplexat, sense gaire protocols, que serveix per conèixer iniciatives que dins i fora de Nexus24 ens fan la feina més fàcil i productiva. Us deixem el resum.