openphotonet_DSCF1885Pere Losantos

Seguim interessats en mesurar com col·laborem. En aquest post anterior parlàvem d’unes idees una mica peregrines, factibles a llarg termini però també perilloses. Les eines estaven relacionades amb el seguiment del correu electrònic, amb enquestes, identificació de persones…

Ara que en sabem una mica més i que anem avançant en la definició del programa, pensem una mica diferent. Ens cal saber si col·laborem, sí, però tenint en compte els següents aspectes:

  • Voluntarietat: com les enquestes de clima laboral, l’única garantia -i tampoc no és completa- de que qui sigui avaluat respongui amb sinceritat és que ho faci de manera voluntària perquè l’interessa el tema i el resultat com a eina de millora.
  • Eina lúdica: o gamificació, que està més de moda. La participació és més satisfactòria si aconseguim que les persones s’ho passin bé mentre s’avaluen.
  • Individual i/o col·lectiu: és important definir si l’eina s’ha d’adreçar a la cultura col·laborativa individual o la col·lectiva, recordant que no ens interessen les persones sinó els processos i l’estat dels nodes. La nostra aposta és per tant l’avaluació d’unitats o grups de treball.
  • Com em veig, com veig als altres: aquest efecte és clàssic sigui com a unitat o com a persona: “jo col·laboro però són els altres els que no em deixen o no ho fan”. S’hauria de potenciar l’avaluació creuada, sempre que sigui possible.
  • Relacionat amb l’aprenentatge: el programa Nexus24 introdueix la cultura col·laborativa a la UPC, i les persones que hi participen aprenen mitjançant formació ben definida i participació en projectes col·laboratius adquirint nivells competencials. L’eina de mesura ha d’estar relacionada amb els graus d’aprenentatge, per exemple Aprenent, Practitioner, Auditor/a, Mestre, i amb el carrera professional
  • Recomanacions per millorar: i com a resultat l’eina ha de donar un seguit de recomanacions i propostes de millora en funció del grau assolit  de col·laboració.
  • Continuïtat del sistema d’avaluació, amb preguntes que tinguin sentit d’aquí a 10 anys i recursos.
  • Reconeixement a les unitats que participen i progressen, per aconseguir un efecte crida. D’aquí a 10 anys la unitat que no s’hagi avaluat serà la rara avis de la UPC

I dues reflexions més

La primera té a veure amb la darrera qüestió plantejada sobre els recursos. La UPC té a grosso modo 80 unitats. No té sentit dedicar una persona tot l’any a avaluar-les i establir indicadors i recomanacions, i intents anteriors (UPC sostenible) van morir per no poder dedicar recursos a aquesta tasca més enllà de l’impuls inicial necessari. Per tant, l’eina s’hauria de recolzar per una banda en els sistemes informàtics en què som experts, i per l’altra en les pròpies persones que es vagin formant i certificant com a “auditores” o com a “mestres” en treball col·laboratiu, generant també una cartera de noves competències en l’organització.

La segona és més complicada de resoldre. La col·laboració requereix estructures flexibles i planes, orientades a client i amb autonomia. Però les unitats actuals, per pròpia definició del model d’organigrama jeràrquic, no satisfan aquestes condicions. ¿Té sentit doncs avaluar el treball i la cultura col·laborativa de les unitats sent conscients com som de que és la seva pròpia concepció la que limita el seu desenvolupament en aquesta direcció?

Nota. La imatge és de la plataforma Open Photo.
DISCLAIMER SOBRE LA PUBLICITAT EN AQUESTA PÀGINA.
EL PROGRAMA NEXUS24 DE LA UPC NEIX AMB EL COMPROMÍS DE MINIMITZAR LA DESPESA SENSE QUE AIXÒ ATURI L’ACTIVITAT. PER AIXÒ FEM SERVIR EINES D’ÚS GRATUÏT COM EL BLOG WORDPRESS EN QUÈ DE TANT EN TANT APAREIX PUBLICITAT NO VINCULADA A LA UPC NI AL PROGRAMA NEXUS24. 
Advertisements