Sílvia Ecua, membre de l’equip On són les fotos?

La dinàmica de la píndola impartida per per Josep Manel Sabaté ha sigut molt amena ja que col·laborativament ens ha fet a tots partíceps per a poder arribar a les nostres pròpies conclusions.

La píndola es va estructurar en base a les següents reflexions:

Com fem xarxa?Assistents a píndola

Hi ha moltes xarxes que utilitzem en el nostre dia a dia però no totes són adients per utilitzar-les  a nivell institucional. Aquestes són les que vam constatar per ordre d’utilització.

  1. Correu electrònic. L’element clau en aquest cas és disposar d’una bona base de dades que es pugui anar ampliant. El mail és una eina bàsica imprescindible.
  2. Reunions. Qualsevol trobada, ja sigui de caire formal o informal, és una oportunitat única per comunicar els projectes i el seu desenvolupament. No hi ha res més impactant que la comunicació cara a cara.
  3. Google Drive, Dropbox, Trello. Per poder documentar-nos.
  4. Whatsapp. Si es gestiona bé, és una eina molt inmediata i que ens permet arribar fàcilment als nostres contactes.
  5. Blog. Campament base de la informació per després linkar en les diferents xarxes socials.
  6. Linkedin. Xarxa d’àmbit laboral.

D’aquestes no es consideren adequades per utilitzar a nivell institucional:

Facebook. És una xarxa social de caire més personal. Tot i que es pot utilitzar a nivell professional és més complicat concretar el públic objectiu, per tant no es considera com a una de les millors eines per comunicar projectes col·laboratius dintre de la UPC.

Per què volem comunicar?

  • Per obtenir feedback dels potencials usuaris
  • Per deixar constància del procés
  • Per trobar col·laboradors
  • Per captar usuaris de l’eina

Usuaris potencials, a qui ens dirigim?

En aquest espai cada equip va pensar quins podien ser els usuaris potencials del projecte, en el meu cas “On són les fotos?”(projecte que té com a objectiu fer una unificació i guia del fons documental i col·leccions de documents gràfics i audiovisuals de la universitat), ja ho teníem molt clar quan ens vam presentar per fer el projecte: en un principi amb totes les unitats que gestionen documents gràfics i fotogràfics. Creiem que el projecte pot tenir interès per a la pròpia comunitat UPC però també per a ciutadans, investigadors  o empreses que busquin fotos o imatges de la universitat i les seves activitats i història.

Eines per a comunicar; avantatges i inconvenients:

  • Blog. És molt fàcil de penjar informació.
  • Twitter. És com un microblog del projecte té l’inconvenient de que no dura prou per aconseguir followers.
  • Linkedin, tot i que hi ha molta gent contrària a fer públic el seu nom, tal i com ens comentava el Josep Manel Sabaté, és una xarxa que cal explorar. Personalment crec que és un canal professional molt potent i que no és descartable per comunicar els nostres projectes. Cada persona, a nivell particular, pot donar a conéixer, des del seu perfil de linkedin, el projecte en el que hi col·labora.

Passeu a l’acció! On ens poden trobar?

Cada equip va pensar sobre el seu propi projecte, en el meu cas “On són les fotos?” aquesta és la relació d’eines que estem utilitzant o pensem utilitzar en un futur immediat, per comunicar de forma oberta la nostra evolució:

  • Publicació d’una enquesta i posada en comú dels resultats aprofitant el dia de la 2a. Jornada de Nexus24 el dia 11 de febrer de 2016.
  • Fer una Retro i penjar-la a Slideshare de Nexus24
  • Realitzar un article per penjar-lo en el blog de Nexus24 explicant tot el procés del Projecte
  • Configurar un e-mail perquè la gent pugui contactar amb nosaltres.
  • Formalitzar un minicurs sobre arxiu impartit per el nostre company David Gener
  • Creació d’un vídeo…

Les meves conclusions finals

Després de reflexionar a partir del que hem anat aportant tots en aquesta píndola, de la mà de Josep Manel Sabaté, la meva opinió és que cal fer visible els avenços dels projectes que estem portant a terme en aquesta comunitat col·laborativa per tal de que realment els projectes i les persones que hi participen tinguin visibilitat i que es puguin nodrir uns dels altres (agafant idees, veien com solventen les dificultats que apareixen o com assoleixen èxits) és a dir, creant realment una xarxa interconectada. Les eines per comunicar de forma oberta són múltiples: blogs, xarxes socials, etc. Ara bé, en cap cas aquesta comunicació ha de convertir-se en un pes que dificulti el propi funcionament del projecte.

M’explico, quan un projecte està molt madur i avançat és més fàcil que disposi dels seus propis mitjans com pot ser, per exemple, un blog propi amb una preèencia gran a les xarxes socials, etc. Però en projectes que tot just estan começant a caminar de vegades començar a generar mitjans per comunicar de forma oberta pot ser dificultós i comportar una gran feina afegida, per això crec que aprofitar les eines que ofereix Nexus 24 (el seu propi blog, la pròpia web com a aparador visible, etc.) pot generar sinèrgies molt positives sense que suposi un gran esforç afegit.

En definitiva, buscar el camí més natural i senzill per aconseguir una comunicació oberta que tingui el major impacte possible. I a mida que els projectes avancin i es consolidin es poden crear, si s’escau, eines pròpies per arribar a un públic objectiu més obert. Els projectes no només poden ser interessants per a la pròpia comunitat de la UPC si no que també per a investigadors aliens, empreses i ciutadans en general. Al final la Universitat no ha de deixar de ser un referent en l’impuls del coneixement i els projectes col·laboratius són el present i el futur.    

 

Advertisements