Maria Hortènsia Álvarez, Didac Ferrer

El passat dia 3 de febrer vam assistir a la 25a sessió d’Espai de Gestió del Coneixement que organitzava el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada i que impartia el reconegut Amalio Rey (@arey).maxresdefault

Va ser una sessió de dues hores, suficient per encapsular la informació clau que s’ha de tenir en compte a l’hora de dissenyar projectes que es basen en la intel·ligència col·lectiva (IC). Aquí en fem un resum!

Primer de tot, i així també va començar l’Amalio, què és això d’intel·ligència col·lectiva? Intel·ligència ell la defineix com la capacitat de saber escollir i col·lectiu fa referència a un grup de persones amb interdependència, és a dir, que tenen algun interès comú que els uneix. En contraposició de la IC ell parla “d’estupidesa col·lectiva” que es produeix quan un grup pren decisions col·lectivament que van en contra dels seus propis interessos.

Així doncs, la IC és la capacitat d’agregar [col·laborativament] les accions o opinions individuals d’un grup en una decisió de comportament col·lectiu. L’agregació és el procés que s’ha de seguir per convertir les accions individuals en accions col·lectives. Un exemple de mecanisme d’agregació és una votació, on a partir de vots individuals es fa un recompte que genera un resultat col·lectiu.

Al voltant de la intel·ligència col·lectiva

teamwork-chalkboard_contentdetail2Després ens va parlar de la intel·ligència connectiva que es produeix quan una persona torna més intel·ligent perquè es nodreix de xarxes de coneixement. Aquí les xarxes amplifiquen la intel·ligència individual. En canvi, la intel·ligència col·lectiva és quan el col·lectiu pren millors decisions a partir de la intel·ligència dels seus membres. En aquest cas s’amplifica la intel·ligència social. Aquest terme es pot encara subdividir en la intel·ligència col·lectiva col·lectada i la col·laborativa. La col·lectada és el cas d’Amazon quan et recomana llibres que altres com tu han comprat abans. Amazon fa d’agregador extern del coneixement que han generat un munt de persones que no col·laboren entre elles. La intel·ligència col·lectiva col·laborativa és quan existeix una consciència de col·laboració entre les persones que formen el col·lectiu, un exemple d’aplicació és la Wikipedia.

També ens va comentar que aquests conceptes s’entenen diferent manera depenent de l’enfoc des d’on sorgeixin. Al món empresarial l’objectiu de la IC és extreure valor del col·lectiu per al seu profit. També existeix l’enfoc social on l’objectiu de la IC és donar valor al col·lectiu per fer-lo més intel·ligent. Tot i així, està clar que si les persones creixen, el seu entorn, sigui empresarial o no, també creix.

Ho va enllaçar seguidament amb el dilema de procés vs. resultat. Un projecte basat en IC ha de garantir els dos, o com a mínim un, d’aquests retorns cap al col·lectiu que hi participa. És a dir, o ha d’oferir un procés atractiu (pels aprenentatges, diversió, etc.) i/o ha de transferir els resultats generats al col·lectiu. Si el procés és tediós i no es veu el benefici del resultat, no estem parlant d’un projecte basat en IC, això és una altra cosa.

L’embut de la IC i les seves patologies

L’embut serveix per il·lustrar qualsevol procés d’innovació. Per l’extrem ample entren moltes idees i projectes que es van filtrant en les diferents etapes del camí fins que al final apareix el resultat. En la IC també hi ha un embut i les fases són:embudo

  • Captació participativa: convocatòria
  • Creativitat col·lectiva
  • Deliberació i reflexió col·lectiva
  • Avaluació, filtratge i selecció col·laborativa
  • Agregació i presa de decisions col·lectives

A cada una d’aquestes fases es poden cometre errors que fan fracassar tot el procés d’IC. Un error típic que cal evitar és el group think o pensament de grup. Això passa quan un col·lectiu pren decisions “errònies” perquè està sotmès a una pressió externa o a un biax, sigui per la influència d’una persona, grup de persones, creences socials, etc. Se sap que la clau de la IC és el procés d’interacció que es dóna entre les persones, no té res a veure al grau d’intel·ligència de cada persona, per exemple.

Dissenyar bé la interacció en un procés d’IC

Per això, per assegurar que el procés d’IC es desenvolupi amb les màximes garanties d’èxit, la interacció s’ha de dissenyar bé. Cal anticipar-se i respondre aquestes preguntes:

  • Quins desafiaments/tasques es proposen?
  • Qui participa i com ho farà?
  • Perquè participa?
  • Com serà el mecanisme d’agregació?
  • Com serà la governança, el procés de decisió?

A banda, cal tenir present aquests elements:

1- A la fase de captació és quan les persones (=informació) entren en el procés. S’ha de garantir que:

  • siguin diversos perquè sinó acaba en group think.
  • amb independència d’opinió, cadascú ha de construir els seus propis raonaments. No hi ha IC sense responsabilitat individual.
  • amb motivació i confiança per a que tothom tingui ganes de compartir el que sap i sobreviure a la pressió informacional (la pressió que fa la idea que és majoritària) i a la pressió social (la pressió que fa la jerarquia, o el pesat de turno…)

Una bona manera de fer la captació és l’autoselecció, que el talent vingui a tu a través d’una crida oberta que s’autoregula amb els mateixos participants.

2- A la fase d’agregació, cal que s’asseguri:

  • l’equilibri conversacional, és a dir, que la conversa es distribueixi de forma equilibrada. Per això s’han de posar normes de funcionament (tots estan obligats a parlar, només poden parlar 59 segons, hi haurà aleatorietat, etc.) com a mecanismes correctors.
  • l’estructura, que la conversa sigui ordenada i amb focus.
  • el filtratge, que hi hagi un filtrat meritocràtic
  • els mecanismes d’agregació
  • un llenguatge estandaritzat per facilitar l’agregació

Finalment ens va presentar els dilemes més importants que presenta l’IC i que vam debatre posteriorment:

  • Què és millor per afrontar problemes complexes, comptar amb experts o amb un col·lectiu ordinari?
  • Què és millor per ser eficient, comptar amb molta diversitat o més afinitat? Quina quantitat de diversitat podem gestionar?
  • Qué és millor prioritzar, l’eficiència del procés o la seva legitimitat?
  • Fins a quin punt s’ha d’estandaritzar o s’ha de deixar flexible el mecanisme d’agregació?
  • Qué és millor, descentralitzar o mantenir una coherència identitària?
  • En quant als filtres, que cal prioritzar, l’obertura o la seva robustesa i fiabilitat?

Per acabar li vam demanar si la facilitació en un procés d’IC havia de ser autogestionada o externa. Ens va recomanar que fos autogestionada perquè és la manera d’empoderar les persones i fer que aquest model sigui sostenible en el temps.

Tot això, més i millor, ho podeu trobar en el seu blog dedicat a intel·ligència col·lectiva on trobareu també el vídeo d’aquesta xerrada.

Nosaltres vam marxar contents com un gínjol perquè va ser un gust escoltar l’Amalio i també perquè no anem molt desencaminats a Nexus24. Seguim!

Advertisements