Didac Ferrer

Segur que us heu trobat en algun moment on heu d’explicar, a un petit grup o a un públic més extens, allò que esteu fent. Un dels principis de la comunicació, és que “és impossible no comunicar”. Total, si ho hem de fer, més val que sigui útil i profitós. Com podem aconseguir-ho? Aquest va ser l’objectiu de la píndola que ens va oferir el Jaime Benavides, que ja ens havia animat a tots uns dies abans durant la 2a jornada Nexus24. Tot seguit compartiré algunes de les idees que em van resultar més interessants.

La primera idea és que per fer una comunicació creïble, ens convé tenir en compte moltes més coses que simplement el contingut o les diapositives del powerpoint… Amb tècniques que es fan servir al teatre, es pot, per exemple, anar relaxant el cos i posant-lo en situació abans de fer la presentació, per perdre la por i guanyar confiança. Ens adonem que podem fer una comunicació molt més completa, ja que, ens agradi o no, tot el nostre cos genera un missatge: com gesticulem, quin to de veu fem servir, com utilitzem les pauses i els silencis, com mirem al públic o com ens situem sobre l’escenari, són coses que van donant pistes a l’audiència…

La segona idea és que, sovint, sembla que la única cosa que ens preocupa és treure’ns ràpid de sobre aquest tràngol, quan potser caldria plantejar-nos-ho diferent: gaudir del moment i treure el màxim profit de l’oportunitat que tenim al davant.

I aquí ve la tercera idea: el secret és haver-ho preparat molt bé abans. Amb en Jaime vam entendre que no hi ha res més treballat i preparat que la improvització, i que aquesta només és possible quan ja tens moltes “hores de vol”.  Podem preparar la presentació i repetir-la diverses vegades, demanant a algú que ens escolti, o gravant-nos, i mirant-nos. Però què hem d’analitzar de la nostra presentació? Un bon llistat d’elements a tenir en compte poden ser el que ens va donar el Jaime:
Temps i durada: com menys, millor (sense sacrificar allò essencial).

To emprat: no hi ha res més avorrit que un to constant.

Consideració respecte l’audiència: saber trobar el punt adequat. Un criteri que ens va donar va ser sempre anar un punt més arreglat que el públic.

Capacitat de rebre preguntes i feedback. Estiguem preparats, i contestem amb honestedat. Un sincer “no ho sé, però és molt interessant” és millor que una evasiva poc creïble.

Missatge (Positiu i Negatiu). Dependrà del que volem comunicar, però ha de ser fort.

Gestos. Ens delaten, han de ser coherents amb el que diem!

Nervis. Que no ens traeixin, cal estar ben preparats i saber bé com començar. Podem confessar que estem nerviosos, i així busquem l’empatia perquè el que es percep és la nostra autenticitat.

Claredat. No hi ha res menys poderós que la confusió…

Anar al gra. Missatge potent.

Contingut. Interessant, suficient, no excessiu, estructurat, novedós, coherent, creïble…
Una bona comunicació pot ser curta i pot canviar la història. Vam estar analitzant un dels mestres, en Gandhi, i vam adonar-nos dels elements del seu discurs. Altres exemples curiosos poden ser el cas d’Antonus Mockus, un rector que va cambiar l’història de la ciutat de Bogotà (veure video entre minuts 4 i 9:30).

Durant la píndola vam posar en pràctica els aprenentatges i vam gravar uns vídeos on l’exercici era explicar perquè val la pena participar al programa Nexus24, des de l’honestedat (no es tractava de vendre fum). Al contrari del que tocaria, i per manca de temps, només vam tenir 5 minuts per preparar el contingut, i encara menys temps per fer un assaig, i a la segona iteració ja els vam gravar. Per tant, som molt conscients que va sortir el que va sortir, però també estàvem tots convençuts que sense la reflexió prèvia ni els consells magistrals del Jaime això hagués estat impossible.

Presentacions
Els vols veure?

Equip FunQ

Equip Banc del Temps i On són les fotos?

Equip MEET UPC i Mail to Tiquet

Què és el Programa Nexus24?

Advertisements