Didac Ferrer

Mirant d’explicar què hem aconseguit fins ara amb el Programa Nexus24, una pregunta que ens surt sovint és quina mena d’utilitat té el treball col·laboratiu. Al marge d’altres efectes que té, com generar coneixement i aprenentatges, crear noves relacions i sentiment de pertinença, o millorar la motivació dels participants, no té cap sentit defugir la pregunta del milió: de veritat serveixen d’alguna cosa tots aquests projectes col·laboratius?

La qüestió es pot abordar preguntant-nos primer per a quin tipus de problemes val la pena gastar energies col·laborant transversalment, i per a quins no. Col·laborar pot ser una feinada de por i pot ser tot un patiment, perquè cal sortir de zones de confort i connectar-se amb gent diferent. Bufff! Per tant, millor calibrem les energies que ja sabem que anem justets de forces.

Una reflexió interessant la trobem en el Cynefin framework, on es diferencia clarament entre problemes simples, complicats, complexos i caòtics. Tenir clar el tipus de reptes als que ens afrontem, ens hauria d’ajudar a calibrar les energies. Aquest marc planteja que en cada quadrant calen respostes diferencynefints. Davant de problemes “simples”, categoritzem, i identifiquem la millor pràctica per solucionar-los. Si són “complicats”, hem de gastar una mica més d’energia per analitzar la solució, busquem bones pràctiques i mirem quina pot adequar-se. Davant de problemes “complexos”, l’anàlisi no és suficient, i cal provar i experimentar amb pràctiques emergents, i veure què passa. A partir d’aquí ja podem decidir, no abans. I finalment, davant de problemes “caòtics”, hem d’actuar amb pràctiques noves i no tenim ni idea de què passara.

Amb el Nexus24, ja tenim 8 projectes acabats, i 7 en procés de desenvolupament. Tots ells han sortit de persones inquietes que han detectat una necessitat per un projecte col·laboratiu. Una manera de classificar-los ha estat amb els quatre quadrants que surten de dos eixos. Amb l’eix vertical, mirem a grosso modo quanta gent es veu afectada (com a usuari directe) per aquest problema o repte. Amb l’horitzontal, destaquem si estem davant d’un problema tècnic (que requereix d’especialistes), o un problema complex, en el que necessitem múltiples perspectives. És semblant al marc anterior, però més simplificat. A més, entre els projectes acabats, hem diferenciat el nivell d’implementació: en verd, aquells projectes que, més enllà de Nexus24, ja s’estan implementant (o ja ho estan). En verd ratllat, aquells que, tot i acabar-se, i generar coneixement i aprenentatges, no han donat fruits tangibles (en blanc els que s’estan fent).

problemtypes_cat

Segons aquest marc de referència, al Nexus24 ens arriben problemes que es mouen en l’eix simple-complex. Quines reflexions en podem treure?

Els problemes que afecten pocs usuaris, i són difícils de resoldre, són innecessaris. És un tema de prioritats. No cal matar mosques a canonades. Però al quadrant oposat hi tenim els “complicats”: per què no es proposen projectes Nexus24 d’aquest tipus? Doncs perquè segurament són projectes que poden afectar molts usuaris (alt impacte), però que se solen resoldre en un àmbit d’especialistes. Solen ser problemes que, o ja s’han resolt, o es resolen mitjançant els serveis que tenim, i no requereixen de tot el muntatge de la transversalitat. Podria anar bé per altres objectius, però no és eficient en termes de valor útil. Amb un treball d’anàlisi i d’identificació de bones pràctiques, ens en sortim prou bé. En general, per fer això, els serveis anem a congressos del ram, ens trobem amb col·legues o tenim espais de coordinació interuniversitària.

Els projectes Nexus24 es concentren en els altres dos quadrants. Vegem-ho amb més detall.

El primer que xoca, és veure que a sota a l’esquerra, hi tenim problemes simples que afecten relativament pocs usuaris. Per què hi són, aquests? La sospita és que són problemes “orfes”, que donat que tenen relativament pocs usuaris, no són prou importants perquè els responsables de l’àrea els tinguin en consideració, tot i que els qui els pateixen es moren de ganes treure-se’ls de sobre… Aquí, Nexus24 permet aflorar-ne alguns, i si tot va bé, resoldre’ls. Tant el projecte FunQ com Mail2Ticket han resolt o estan mirant de resoldre una problemàtica que preocupava a persones que la patien en silenci cada dia. Per vies diferents, com pot ser tot dinant al “tuppernexus“, arriben peticions a Nexus24 d’abordar col·laborativament problemes d’aquests, per exemple redissenyar el procés de jubilacions del PAS-L.

A l’altre extrem, tenim allò pel quan sol ser útil el treball col·laboratiu: projectes “transformadors”, on cal aplicar metodologies emergents o totalment noves, experimentar amb usuaris, veure què passa i mirar d’orientar les següents passes d’una manera iterativa. No són temes que es resolen “d’una tacada”, i per tant és important acotar l’abast d’allò que es pretén resoldre en una primera aproximació, com sol ser la durada d’un projecte Nexus24. El nombre de projectes implementats és més feble. Només el Banc de Coneixements, que planteja una altra forma de resoldre la necessitat d’aprenentatge del PAS, està en implementació des del Servei de Desenvolupament Professional. En canvi, Student Engagement va obrir un meló molt potent i sembla que va acabar en un informe, un blog i una presentació al Consell de Direcció, i ViaCom va aturar-se perquè UPCNET ja estava treballant en un sistema similar que va ser institucionalment prioritari. Tant per Banc del Temps com MeetUPC sembla que a la UPC encara no s’ha trobat l’encaix per poder implementar-ho.

En blanc tenim els projectes “in progress”, i la major part s’enfilen amunt a la dreta… Assegurar-ne la implementació és arriscat, i requereix acotar molt bé l’abast del que ens proposem a cada projecte. Aquest és un bon repte pels set projectes en curs.

És massa d’hora per treure grans conclusions, però resumint, el treball col·laboratiu, a banda de tenir altres efectes colaterals (tant o més importants), sembla que ens està començant a servir per resoldre dos tipus de problemes: els que fan patir silenciosament a gent que no són prous si no els ajuntem més enllà de les seves unitats, i els que no podem abordar des de les unitats especialistes i que per sort algú es preocupa de posar sobre la taula.

Com ho veus?

Gràcies Jordi Graells per la imatge principal (http://es.slideshare.net/jordigraells/innovacin-pblica-y-trabajo-colaborativo). Veig que tots ens fem la mateixa pregunta.
La imatge del Cynefin framework és gentilesa de David Snowden (http://cognitive-edge.com). Un molt bon article en obert sobre el tema al Harvard Business Review.
Advertisements