Didac Ferrer

  • “Els jutges catalans encapçalen l’índex de felicitat europeu.”
  • “Es gradua el primer estudiant que ha dissenyat el seu currículum.”
  • “Èxit de la trobada internacional d’innovació a la gestió pública.”
  • “Una xarxa global de científics erradica l’ansietat.”
  • “El nou Govern sorgit a les eleccions decideix no fer cap més reforma educativa.”
  • “El Conservatori ofereix classes de música als parcs de la ciutat”
  • “S’eliminen les llistes d’espera gràcies al treball horitzontal en xarxa.”
  • “Un estudi de vàries universitats demostra que participar en grups de treball col·laboratiu redueix l’ansietat en un 90%.”
  • “Simfonia d’emocions. La formació musical triomfa a les organitzacions per millorar el rendiment col·laboratiu”*

Tot això (i molt més) passarà l’any 2025. Perquè si col·laborar esdevé la manera normal de treballar, poden passar coses inimaginables. Aquests són alguns dels titulars que prediuen -amb bon humor- els treballadors públics inquiets quan deixen anar la imaginació sobre què serà notícia a l’administració d’aquí 8 anys. I és que va ser amb un exercici de co-creació de visions positives amb el que vam cloure la jornada “Innovant des de la col·laboració”, celebrada el passat divendres 3 de febrer a la UPC.

Un centenar llarg de persones, de les quals un terç personal de la UPC, i la resta persones de més de 40 institucions públiques (o que treballen amb elles) es van aplegar a la convocatòria que fèiem des de Nexus24 i Tejeredes i que per a nosaltres era l’estrena també del nou campus de Diagonal-Besòs. Cal dir que l’acollida del personal del campus va ser fantàstica des del primer dia que els vam suggerir fer-la allà. Avui encara, estar a l'”altre” extrem de la Diagonal no sempre et fa sentir al centre de la UPC!

Al programa, obertura clara i directa de l’Olga Lanau, gerent de la UPC, seguida de dues brillants conferències: la primera, d’un acadèmic expert gestió pública, en Carles Ramió que va fer-nos veure com les administracions corren el risc de desaparèixer si no es reinventen. Segons ell, naveguem ja avui entre la supervivència i la mort institucional.  La segona, d’un expert practicant de la col·laboració, en David Martí, gerent del Conservatori de Música de Barcelona. Confesso que la pell se’m va posar de gallina en sentir-lo explicar com estan capgirant la missió d’aquesta institució per obrir l’accés a l’educació musical a tothom. Hi veia tants paral·lelismes amb la Universitat…!

Després, es va produir una trobada de programes de treball col·laboratiu “cosins”, on en Jesús Marténez del CEFJE, Dani Giménez de l’Agència Pública de Salut i la Maria Hortènsia Álvarez de Nexus24 de la UPC, van posar de manifest que els reptes del treball col·laboratiu són molt comuns, sigui quina sigui l’administració on s’apliquin.

Van seguir converses en format “fish bowl” adaptat on el públic generava preguntes en grups, i s’asseia amb els ponents com en Domenico di Siena de CiviWise, l’Ana Manzanedo de OuiShare, l’Atzio Orexa de NerGrup, la Dolors Llorens d’Innogent, la Soledad Saavedra i l’Osvaldo Garcia de la Universitat de Santiago de Chile. En properes entrades al blog intentarem rescatar l’essència dels diàlegs, però en destaco alguna:

– Com podem gestionar les “pomes podrides” que no volen col·laborar?

– El primer que hem de fer es deixar de veure-les com a podrides, i veure-les com a pomes…- Contestava la Marga Baró.

O també

– El seductor o la seductora [col·laboratiu/va], neix o es fa?- va preguntar la Isabel Darnell, fent de portaveu.

– Todo el mundo nace con la capacidad de connectar fraternalmente, pero culturalmente la hemos inhibido- va contestar la Soledad amb el seu accent xilè tant dolç.

I reflexions provocadores…

“Se puede pedir a un jugador de fútbol que lo de todo sin decirle como está el marcador? Pues en las organizaciones también hay que ser transparente con toda la información económica, y que se entienda”, afirmava des de l’experiència viscuda l’Atzio Orexa.

Van quedar preguntes al tinter: “com col·laborar si no trobem col·laboradors?” llençava la Marta Gelabert via twitter.

De la mà de l’Ana Manzanedo de OuiShare, vam aprendre paraules noves com la stigmergia: “Cuando tres personas que estan muy involucradas en la organización deciden tirar adelante un proyecto, siempre que no toquen marca o presupuesto simplemente tiran millas”.

Durant tota la sessió, el marc metodològic de Tejeredes, que es basa en la idea del CLEHES, va ser present. Bàsicament perquè a banda d’haver preparat la jornada amb el Cristian Figueroa i l’Esther Camacho, de Tejeredes, vam tenir la sort de comptar amb  l’Osvaldo i la Sole, professors de la Universitat de Santiago de Chile i els “pares” d’aquest acrònim, que conté les ses paraules CUERPO-LENGUAJE-EROS-HISTORIA-EMOCIONES-SILENCIO. Si bé no es pot resumir en unes línies, aquestes sis lletres contenen segons ells les sis dimensions que cadascuna de les persones posem en joc quan ens posem a col·laborar. I és la dinàmica combinació d’aquestes sis dimensions que ajudarà (o no) a fer-nos gaudir d’una col·laboració fluïda entre els diferents implicats. Food for thought, que dirien.

Pero em quedo amb les paraules sàvies de l’Atzio: “Hay temas que tienen fecha de caducidad. Y llega el momento en que hay que hacer. Y la primera cualidad que hay que tener es voluntad.”. Al treball col·laboratiu li ha arribat l’hora, i com es va veure a la jornada, la voluntat és compartida per moltes persones.

Després de l’activitat amb la que he iniciat aquest post, vam acabar amb un animòmetre humà ben decantat cap al somriure. Tenim la impressió que l’activitat va ser molt ben rebuda i la jornada se’ns va fer tan curta que ja pensem en tornar a començar.

Vols compartir la teva valoració sobre la jornada?
Vols veure els vídeos de la jornada?

*Aquesta notícia va ser la més retuitada, i l’equip que la va fer va guanyar un lot del darrer llibre de Tejeredes. Jo en reprenc el títol “Simfonia d’emocions”, a veure si tinc tant èxit com elles 😉

Advertisements