Maria Cruz García

Ara que ja han passat uns mesos des de la jornada Innovant des de la col·laboració i tothom més o menys hem tornat a la nostra rutina diària, on l’entusiasme inicial es va diluint en el dia a dia habitual us comparteixo les meves reflexions tractant d’interioritzar part la informació rebuda aquest dia. Recordeu que podeu revisar els vídeos disponibles des del web de Nexus24 UPC…  Per cert, envio la meva gratitud a  la persona o persones que hi ha darrere de l’edició d’aquests vídeos de la jornada per haver fet possible el tenir-los disponibles a la xarxa.

Crec que gaire bé tothom que va assistir a la jornada van quedar amb moltes ganes d’aprendre habilitats/tècniques per, d’una banda, saber transmetre a altres persones del nostre entorn laboral aquest esperit i entusiasme de la manera de treballar de les comunitats col·laboratives cadascuna amb el seu estil i dinàmiques pròpies o compartides i totes elles interconnectades tirant endavant un objectiu comú, millorar i innovar en la gestió de les organitzacions, públiques o no, posant per davant les persones que hi treballen i per a les que es treballa, aconseguint estar al mapa emocional d’aquestes organitzacions. I, de l’altra, com donar un pas més enllà, per arribar al compromís per treballar i tirar endavant projectes concrets treballant d’aquesta manera tant enriquidora i no exempta de dificultats.

Aquest dies, a petites estones, més petites del que voldria, quan el temps m’ho ha permès, he estat tractant de sintetitzar, fer en un breu resum recordatori tipus “manual de butxaca per al cultiu de habilitats col·laboratives” que recollís a grans trets el que es va dir a la jornada amb la intenció de poder repassar-ho ràpidament per intentar d’alguna manera que això fos una forma de transformar la energia a positiu quan el dia a dia es fa dens, pesat i en un mal gest et buides de l’energia engrescadora que ens va proporcionar l’assistència a la jornada però m’he adonat que no és gens fàcil. No és gens fàcil perque cal interioritzar i aplicar el sentit al cent per cent de principis com confiança, gerenositat, compromís, transparència, eliminar la crítica, aprendre a dir les coses… i pensar més enllà del nostre entorn per contribuir a la millora de tot per a tots, quasi res!, perdre les pors personals ahí és naa! Per llençant-se a la piscina, difícil, sobretot si no se sap nedar gaire bé! Però és necessari llençar-se perque és l’única manera de començar, “a nedar s’aprèn nedant”. En un primer pashe fet una esmerada autoreflexió ja que aquest principis i tot el que es va dir cal repassar, experimentar, interioritzar, fer nostres les idees, gastar-les i adaptar-les com les sabates als nostres peus. Cal impregnar-nos d’aquests pincipis i de les experiències d’èxit que ja van aconseguint canviar la cultura del treball de mica en mica en organitzacions de tot tipus i no desanimar-nos amb contratemps inesperats. Un dia dolent es passarà, a l’endemà tot serà nou i tot estarà per fer, el prisma que hi apliquem és personal i intransferible, només deprendrà de nosaltres. És important, però, trobar recolsament i intercanvi d’experiencies en els companys que ja han participat en un projecte col·laboratiu, parlar-ne amb companys del lloc de treball, dels usuaris dels espais en els que ens movem en el dia a dia, siguin els incipients espais col·laboratius, o simplement espais que podran esdevenir amb el temps i paciència espais col·laboratius perque en definitiva jo crec que tothom s’adona que alguna cosa està canviant perque cal millorar i adaptar-se als temps i a les demandes de la societat a la que prestem servei, i es tasca de tothom que ens involucrem cadascú des del nostre petit o gran àmbit d’influència i trobo que la raó es ben simple: la teva energia, si t’impliques, es transforma a positiu, mentres que si et resisteixes tot es veu més fosc i ple de dificultats. No ens enganyarem sortiran dificultats pel camí. També cal parlar de les coses que no es parlen perque no estem habituats a parlar-ne i compartir.

El que ens decidim o no a donar el pas depent de moltes circumstàncies, l’experiencia d’algú que ja ho ha fet ajuda molt a donar una empenta però sobretot cal llençar-se és la única manera.

No és fàcil atrevir-nos a donar el primer pas per adquirir aquestes noves habilitats col·laboratives cal “Posar el nostre cuerpesito ahí“, en la “situació situada” jeje aquesta expresió pronunciada d’aquesta manera tant especial i dolça que tenen la gent que viuen o han viscut a l’abric de la serralada andina, per sí mateixa, és tot un univers que jo interpreto que requereix d’estar atent, plenament conscient de qualsevol situació que visquem, la “situació situada”. Posar-li plena atenció a qualsevol situació que visquem, precisa d’entrenament perque la majoria de les vegades el nostre pensament va per lliure amb una serie de raonaments incontrolables “pensaments discursius i improductius” que ens impedeixen “estar ahí” amb plena atenció pel que estas fent sense donar-li aliment a les pors, inquietuts o el que sigui que ens negitegui. Trobo que en aquesta qüestió no hi ha una única tècnica que serveixi, cadascú ha de saber trobar la seva manera sabent que hi ha petites pràctiques que persones amb una gran trajectoria i cultura d’observació de la ment, tant a orient com a occident, ja ens han trasmés al llarg del temps. D’altra banda també, podem posar en pràctica la tecnologia CLEHES tota una peculiar i intersant tecnologia transformacional. Cadascú sabrà quina és la millor manera per a la seva persona.

Si volem aprendre habilitats col·laboratives primer hem d’aprendre a obsevar per calibrar honestament el que som, les nostres fortaleces i debilitats, com elaborem els nostres judicis i opinions entrenamant-nos en qualitats com atenció, concentració, disciplina, claretat equanime,  responsabilitat, generositat…  posar-li voluntat, en definitiva pleno cultiu de habilitats i recursos que tothom en té i que hem de deixar aflorar sense interferències mentals per aconseguir en equip el projecte que ens proposem. Però sobretot aprendre i gaudir del cami fins aconseguir complir la majoria de proposits traçats. Sent plenament conscient dels nostres recursos individuals cultivant l’obeservació conscient, la confiança, … la força de l’equip en conjunt podra tirar endevant els projectes més ambiciosos que podem imaginar per l’equip de treball i per l’entitat en la que es treballi. I, a l’àmbit personal ens enriqueix,  motiva i transforma la nostra energia a positiu i només per aixó val la pena llençar-se.

ei! Ja sabeu que s’apropa una jornada que no us la podeu perdre, es tracta de la 3a Jornada Nexus24 UPC, el 31 de maig de 2017. Prereserveu el dia a les vostres agendes!

🌈Gaudiu de la primavera!!!🌈 i com que estem al maig, que no se perquè és un mes que associo amb la poesia us comparteixo també aquest fragment d’una de les peosies que més me agraden, inspiren i que considero també una de les més perfectes. ah! i si esbrineu l’autor i el nom sense consultar a sant Google, us enviare un petit obsequi.

Compartirem misteris i desigs
d’arrel molt noble i secreta, en l’espai
de temps que algú permetrà que visquem.
Compartirem projectes i neguits,
plaers i dols amb dignitat extrema,
l’aigua i la set, l’amor i el desamor.
Tot això junt, i més, ha de donar-nos
l’aplom secret, la claredat volguda.

Maria Cruz Garcia, a cor obert 💖

Advertisements