Pere Losantos

Aquest curs ens hem proposat fer més difusió del model d’innovació col·laborativa @Nexus24 de la UPC. Fa 3 anys que l’iterem per depurar tot allò que és redundant en el sistema i treballar amb un producte mínim viable fàcil de modificar, monitoritzar i mantenir (3M :). Avui expliquem la figura dels equips impulsors, una de les peces clau de la fase d’articulació que us vam explicar en aquesta entrada.

Tenim clar que no pot haver un tècnic/a de TEC (Treball Equips Co·laboratius) a cada unitat de la UPC. Ens agradaria, com va passar amb les TIC en un primer moment, però no és viable i respon més a la dinàmica “com més gran, millor” que tant de mal ha fet a les universitats un cop desapareixen les subvencions. Què podem fer doncs per impulsar i acompanyar la innovació amb un mínim de recursos?

El que voldríem aconseguir és quelcom com la imatge que veieu a sota i que de ben segur us hipnotitza: un motor Wankel. D’acord, a algunes persones de l’equip els plauria més una metàfora natural, però no hem trobat una imatge resultona i tant per tant l’efecte és el mateix.  Estem oberts a suggeriments…

Resultat d'imatges de gif wankelNecessitem una estructura que de manera contínua -amb una mínima entrada d’energia, som científics o enginyeres i no creiem en el moviment perpetu) generi projectes per alimentar el nostre doble funnel, ja sigui pel canal -o camal- de l’esquerra, la innovació estratègica i formal, o pel de la dreta, la innovació incremental, col·laborativa i amb cert grau de serendípia.

De vegades per innovar és preferible seure’s a observar l’entorn que bellugar-se amunt i avall. Després de tres anys han començat a passar coses interessants com a resultat de l’Escola Nexus24, el lloc comú on aprenem a treballar de manera col·laborativa a la UPC. Algunes persones motu proprio (sí, proprio) s’han començat a autoorganitzar en grups de 4 a 7 components i es troben de manera regular per impulsar jornades sobre una temàtica concreta, ja sigui biblioteques, la qualitat, la gestió acadèmica, les TIC, la innovació…

D’aquestes jornades d’un dia en surten de manera espontània projectes d’innovació i necessitats de trobar altres persones per bescanviar coneixement. Les persones que en formen part són voluntàries, i resulta que casualment les caps d’unitat (perquè són dones) hi són. Ja no cal demanar permís a ningú, aquestes persones treballen mentre aprenen i milloren el sistema. Oli en un llum. Tenim projectes pel funnel, tenim comunitats de pràctica, tenim propòsit compartit, tenim persones voluntàries, i tenim una xarxa que ho relliga tot. Tenim innovació en marxa!

De moment n’hem trobat cinc operatives -encara brotes verdes, cal dir-ho- i un parell més que van fent xup xup. Tenim previst treballar amb aquests petits tresors durant aquest any per acomboiar-los i extreure un model que ens permeti estendre’l a tota la UPC. Definir conjuntament plataformes, mètriques, condicions d’entrada i sortida, i resultats esperats.

És molt feina, però estem contents. Això rutlla. Cada PAS és important.

Advertisements