Didac Ferrer, Gabinet d’innovació i comunitat, UPC

Una Mapathon? per alguns sona a Marathon i per altres a reguetón. No és una cursa però va prou ràpid; tampoc no és un ball però ens divertim molt tots junts. Intentaré explicar què és, però deixeu-me fer primer un meandre a mode d’introducció. Més que mai, amb els pocs recursos que tenim per al servei públic, ens convé que cada Euro invertit acabi en una millora concreta per l’usuari. I sabem com fer-ho. Sovint molts esforços econòmics es dediquen a tota la part prèvia (estudis, eines, aplicatius, sensibilització, formació, etc.), i tristament no acaben generant impacte transformador. La bona notícia és que estem trobant una manera diferent de fer-ho, molt més eficient i barata. En el cas de l’accessibilitat, la Mapathon.

Imagineu el cas. Com a gestors d’un servei públic educatiu, hem de desplegar un pla d’inclusió per convertir les nostres instal·lacions en un entorn acollidor per a tothom. Segurament ens vénen al cap algunes accions òbvies: contactar amb persones expertes del tema que ens ajudin a nivell tècnic, fer un diagnòstic de situació de l’accessibilitat, calcular i buscar els recursos de les inversions, dissenyar algunes accions per sensibilitzar i formar les persones de la nostra comunitat, especialment les que en el futur dissenyaran espais. I empènyer, empènyer i empènyer, perquè si bé la llei obliga, la cultura és la que és (pensem que l’acessibilitat és un tema nou per a molta gent, ja molt ocupada amb altres preocupacions).

Si pensem els recursos que cal fer per desplegar tot això, ràpidament veurem que ens calen uns quants zeros al pressupost, moltes reunions, perseguir molta gent. I sovint, ens quedem aquí. hem fet molta feina, dedicat molta energia i recursos, però res significatiu no ha canviat encara per a l’usuari.

A la UPC estem aprenent una nova manera d’enfocar aquesta qüestió. Té un ADN diferent: col·laboratiu, codi obert, low-cost, flexible, i una mica de tecnologia (la justa).

El passat dia 13, prop d’un centenar de persones es van trobar al campus Nord de la UPC per la 2a Mapathon d’inclusió, la primera que fem als nostres campus. El repte era identificar tots els punts crítics d’accessibilitat del Campus Nord en un temps rècord. Però no era un cursa, sinó un repte on guanyàvem tots alhora sense perdre massa temps. En  dotze equips, ens vam repartir les diferents zones del campus amb l’objectiu de detectar els sospitosos habituals, basant-nos en una check-list de problemes d’accessibilitat que un equip expert havia dissenyat prèviament.

En 45min, vam identificar 119 punts o elements crítics (veure el mapa generat i els més de 100 tuits generats), els vam pujar al núvol via twitter i van quedar geolocalitzats. Entre aquest esforç, el que rebem a vegades via aquest formulari i altres estudis i diagnòstics realitzats, tenim clars els punts que cal resoldre.

Mapathon mapa

Però sobretot, vam sensibilitzar-nos d’una manera vivencial (que és la única que funciona) i entendre que tots guanyem quan pensem en els “diversos”. En molt poca estona, vam aprendre moltíssim de persones amb diversitat funcional que formaven part dels equips. També vam aprendre d’especialistes com la Sandra, la Núria, l’Olga o el Roger, que ens acompanyaven. Una cinquantena de futurs arquitectes, òptics i enginyers en formació van rebre una lliçó per la seva vida. Va ser “la millor classe d’accessibilitat que havia tingut a la UPC“, segons una estudiant d’arquitectura.

També vam comprometre’ns com a universitat pública. Vam conèixer gent nova fent una cosa que ens unia i un propòsit compartit. Vam generar continguts per la nova Radio inclusió Les Corts, amb qui, per cert, tothom que vulgui pot col·laborar.

Vam experimentar i millorar el sistema per la propera Mapathon (per exemple vam saber que els estudiants d’avui majoritàriament no tenen twitter i ho volen per instagram!, o que un video val més que mil fotos), perquè la nostra intenció és que, vist que funciona, volem que qualsevol pugui organitzar la seva Mapathon d’inclusió a una escola, un barri, un poble o un polígon industrial per posar l’accessibilitat d’una manera eficaç, fàcil i divertida a l’agenda política i la nostra consciència.

Amb aquest exemple, veiem que l’acció col·laborativa no és només bona perquè sigui més agradable i divertida, centrada en les persones, faci sortir la nostra generositat, aprofiti el talent de tothom, o  sigui èticament més responsable. També, ben utilitzada, és molt més eficient i serveix per guardar els recursos en allò que aporta més valor a l’usuari.

Bonus track – reportatge de BTV:

BTV

Advertisements