Patricia Duarte, Didac Ferrer

Si ets una persona inquieta, et deu passar que vols canviar la realitat que t’envolta i algunes coses de la teva vida. Però, com es fa? Aquest curs que acaba ha estat per nosaltres molt interessant. Algunes coses han passat sense pretendre-ho, però amb la perspectiva del mesos veiem que d’altres les hem provocat directament. Si vols saber quines, hauràs d’arribar fins al final del post 🙂

La qüestió és que l’estiu passat vaig (Didac) decidir apuntar-me al MOOC sobre la teoria U que ofereix el MIT i que es titula “Ulab. Learning from the emerging future”. La Patrícia Duarte (gràcies per compartir-ho! ;-), també assídua al Nexus24, l’havia seguit el curs anterior i m’havia cridat l’atenció el que m’havia dit: “Didac, l’has de fer”. Vaig parlar-ne amb la Maria Alvarez -que s’apunta a totes- i ens hi vam inscriure junts. Em semblava molt interessant que una universitat tecnològica oferís un MOOC amb una perspectiva tan social (i filosòfica) com aquesta, i alhora tan pràctica. Em confirmava una de les meves dèries: si a la UPC només (ens) formem en tecnologia, ens empobrim. Però això ja són figues d’un altre paner.

Per què valorem l’experiència tant positivament?

  1. D’entrada per alguns us confessem que és el primer MOOC que acabem fins al final. I això ja és un fet revelador. Crec que això es deu al fet que és un curs amb “realitat augmentada”: segueixes uns continguts on-line (unes 3h per setmana), i practiques i et compromets amb un grup local (el coaching circle) allò que vas aprenent i vivint, cosa que et permet aplicar-ho en algun projecte important de la teva vida. A tot el món en prenen part desenes de milers de persones, i per compartir-ho localment et trobes amb altres persones de la teva regió, ciutat, amb qui quinzenalment fas seguiment dels aprenentatges i comparteixes alguna cosa important de la teva vida. Per exemple, escoltar-nos amb atenció plena. Tan simple i tan poc freqüent.
  2. Connectes amb una xarxa global de persones que tenen perfils molt diversos però una inquietud compartida: alguna cosa com “aquest món pot ser molt millor i val la pena intentar-ho. No és tasca fàcil i cal aprendre i desaprendre. I en tot cas sempre serà millor en companyia”. És una interpretació totalment lliure i personal, perdoneu l’atreviment! Però durant el MOOC, veure que milers de persones, cadascuna des del seu racó de món, compartim inquietuds i  ganes de transformar la realitat, és motivador.
  3. Els continguts són molt bons. La teoria U és un treball de 20 anys de l’Otto Scharmer i altres companys, deixebles el Peter Senge, que recull coneixement entorn de gestió del canvi a les organitzacions, complexitat, tradicions orientals, psicologia, sostenibilitat, filosofia de Goethe i de Rudolf Steiner, design thinking i altres corrents. Podria caure fàcilment en un poti poti, però des del Presencing Institute troben un cert punt just: integra coneixement savi que s’ha provat a nivell social i en fa una aproximació novedosa i aplicable.
  4. Com un tobogan, el viatge per la U és una metàfora molt gràfica i potent. La pots mirar amb molts nivells de profunditat, i sempre en treus alguna cosa. El procés sencer és molt interessant, però alhora els elements que el conformen són molt valuosos en sí. L’equip del MIT ha generat uns “mòduls” instrumentals molt aplicables que són simples i alhora tenen molt impacte. Només faré un spoiler. Durant el MOOC he après per primera vegada com s’escolta amb tota la teva atenció.
  5. Intuïm des de fa temps que la col·laboració i la sostenibilitat són dues cares de la mateixa moneda. La teoria U elabora un discurs en aquesta línia, amb una argumentació clara i esperançadora. Fer quadrar aquestes mirades té un mèrit important en els temps que corren.
  6. Una idea clau de tota la teoria és que enlloc d’aprendre del passat, podem aprendre del futur que emergeix. La idea és prou singular per ser interessant. No només la raó ens pot guiar. La intuïció, les sensacions del propi cos o del cor, són sovint font de la creativitat més transformadora. Costa trobar espais en una Universitat, temple de la racionalitat, per posar-ho en pràctica. I si ho haTheory-U-300x226n fet al MIT, per què no a la UPC?
  7. Last but not least: el viatge per la U et porta a posar el focus en la única eina que existeix per poder canviar el món: tu mateix/a. Només des de la mirada cap endins, es poden produir canvis cap enfora. Aquesta “veritat” que diem amb tanta contundència és la més real que hem estret de tots els anys d’immersió en el món del creixement personal: si no canvies tu, no canviarà res. Potser l’entorn canviarà, d’acord! Però si tu no canvies ni que sigui la teva mirada, és més que possible que no percebis aquests canvis. La teoria U et posa, amb aquesta escolta activa (cap als altres i a cap a tu), en el punt de cocció perfecte per olorar allò que està volent emergir, decidir si et vols comprometre i trobar les eines, els camins i els companys per dur-ho a terme.

Cert és que algunes coses del curs són millorables, però en general és molt recomanable. Unes quantes persones de la UPC volem fer un Hub del Ulab a la UPC, però primer ens cal que altres persones s’hi familiaritzin.

I tu, què pots fer?

  • Si t’interessa el tema, el dia 12 de juny us explicarem la nostra experiència a la píndola del Nexus24 sobre Teoria U. T’hi esperem.
  • Et pots informar sobre el MOOC del ULab directament a l’EdX.
  • Si vols, remena una mica la web del Presencing Institute del MIT.
  • També pots veure una masterclass (in english) sobre Teoria U que vam fer fa unes setmanes la Campus del Besòs durant el curs Intrepid Knowledge.

 

Advertisements