Pere Losantos

Algunes unitats de la UPC ja fa temps que treballen la innovació mitjançant projectes de base anual, amb un equip impulsor que rep diferents noms. Des del Gabinet d’Innovació i Comunitat  -GIC, la unitat que entre d’altres coses impulsa el treball col·laboratiu a la UPC- creiem que aquest model és molt adient per afavorir la innovació a les unitats però que sovint manca d’eines pròpies de la cultura col·laborativa que nosaltres treballem des del 2014.

Per això ens agrada molt quan una unitat com la UASRL -Unitat d’Assessorament i Suport Laboral a la Recerca- del Servei de Personal que ja innova de fa temps ens demana col·laboració per aprendre tècniques que els ajudin a fer-ho millor.  Us expliquem des del nostre punt de vista com va anar la sessió, i convidem a la UASRL a fer un altre post des del seu punt de vista. Agrair d’entrada a l’Eva Vendrell i al CCD per haver-nos ajudat a facilitar -de fet a liderar en les tècniques més personals- la sessió de treball.

El 20 de juliol ens vam trobar 20 persones al Museu del Ferrocarril de Vilanova -gràcies EPSEVG per la gestió- amb dos objectius: cohesionar l’equip que està distribuït pels diferents campus de la UPC i que ha incorporat personal nou i fer un seguiment de l’estat de la cartera d’innovació, estat dels projectes vius i prioritzar de les noves línies de treball pel curs 2018-19. D’aquí un any si tot va bé ens tornarem a trobar per compartir els aprenentatges i tornar a definir cap a on volem anar.

Les dues unitats -GIC i UASRL- no ens coneixíem ni havíem treballat plegades abans. Vam preparar la sessió amb tres reunions prèvies i com sempre ho vam documentar tot a una bitàcola de projecte perquè quedi documentada pel futur. Vam dividir la sessió de treball en tres parts. La primera part la vam dedicar a presentar els resultats de manera força visual, amb el rol que jugava cada persona. Ens va semblar -insistim, des del nostre punt de vista- molt important que tothom jugués un rol, i que hi hagués prou confiança per establir un diàleg sobre l’efectivitat dels projectes i la sensació de no tancament en alguns casos.

La segona part la vam dedicar a fer una retrospectiva de com havia anat el curs. Quines coses havien funcionat i quines no, a partir de la tècnica del collage. Retallant imatges de revistes i diaris i per grups poc a poc es va teixint una conversa en un entorn de confiança que algú acaba compartint amb la resta de grups. L’activitat va finalitzar, després un esmorzar col·laboratiu, amb una priorització d’idees o propostes de projectes fent servir una de les tècniques més efectives i simples, cadascú ha de repartir 5 punts entre totes les idees o línies de treball proposades.

IMG_20180720_133934La tercera part era un experiment. Els amics i amigues de Tejeredes estan desenvolupant una eina d’avaluació d’equips en base als rols, i l’havíem de provar. Cada persona a la feina acostuma a jugar un o dos rols, i volíem contraposar el rol amb què es veu cadascú amb com ens veuen la resta. Va ser -creiem- un exercici molt interessant recolzat amb un mínim material en forma de joc de cartes. Moltes de les persones que van participar van descobrir que aquesta dualitat -em veig, em veuen- era més marcada que no es pensaven.  I tot plegat va acabar amb un petit obsequi per part de la direcció de la unitat, i un bon dinar al què vam preferir no assistir per no trencar un moment màgic que s’estava gestant.

Res més, si sou una unitat de la UPC que gestiona la innovació de manera més o menys informal i necessiteu un suport en eines i metodologia, o que voleu començar i no sabeu com fer-ho, contacteu-nos i mirarem d’ajudar-vos. És la nostra feina. 

 

Advertisements