Pere Losantos

Ens han convidat a explicar com gestionem el coneixement a Nexus24 en el marc de la IV jornada CEJFE/EDO. Així d’entrada ens ha sorprès perquè no en som expertes, nosaltres fem comunitats col·laboratives, però potser alguna cosa té a veure. Per aclarir idees i preparar la xerrada de 7 minuts fem quatre notes i 6 transparències que us explico, dues reflexions inicials, tres aprenentatges i una conclusió final.

Reflexions

  1. Jo mateix vaig cursar un postgrau a la UOC en gestió del coneixement el 2001, i 18 anys després celebro que encara s’ofereixi i que hi hagi clients. O no, potser és que donem voltes sobre el mateix tema sense avançar. No ho tinc clar.
  2. Un dels objectius inicials de Nexus24 era Compartir el coneixement, no pas gestionar-lo. Així que d’entrada no vam preveure desenvolupar eines ni metodologies ni processos amb aquest objectiu, però la necessitat ens ha dut a fer-ho per no morir colgats per tot el que hem anat generant.

Aprenentatges

  1. Quan llegíem sobre gestió del coneixement deien les persones expertes que hi havia diferents tipus de capital o valor vinculat al coneixement que generem. I és cert, nosaltres identifiquem com a mínim tres: el coneixement útil que resol problemes reals que és l’únic en què s’hi fixen algunes persones, el capital relacional tan necessari en una organització distribuïda com la UPC, i el capital competencial quan aprenem a treballar en i amb equips col·laboratius. Segur que hi ha noms estàndar, però a nosaltres aquests ens encaixen.
  2. Els indicadors, processos explícits i mètriques són necessàries, i en tenim, i els anem millorant cada any. Ens ajuden a retre comptes i són necessàries, però no més que disposar d’un propòsit compartit, un temps de maduració lent, un recolzament sostingut de la direcció, una pila de prototips, iteracions i metodologia àgil per avançar. Som aprenents del fer en estat pur.
  3. L’eina no fa la feina. Com hem dit nosaltres volíem col·laborar, i durant els cinc anys de vida hem conegut moltes eines interessants, i n’hem desenvolupat alguna. Eines de software i eines humanes. I el que hem après és que les eines només tenen sentit quan són adoptades pels usuaris i usuàries, i això passa quan es dissenyen amb la seva participació. Sempre en tenim alguna en desenvolupament, i sempre que podem -quan tenim temps- les publiquem a la nostra caixa d’eines.

Conclusió final

El darrer aprenentatge són els component secrets de la nostra gestió del coneixement. El primer, la lúdica, l’empatia, confiança i bon humor. Sense això no ens hagués estat possible construir res estable. El segon, les tres figures claus, els equips, el padrí o padrina i el facilitador o facilitadora de projectes. I per acabar la col·laboració.

De debò creiem -després d’experimentar-ho- que sense col·laboració no hi ha innovació real, aprenentatge perdurable ni gestió de coneixement possible. Col·laborar és una condició necessària per canviar la cultura organitzativa cap al model que volem, tot i que malauradament no és una condició suficient.